Construir en el lugar. Juan Antonio Molina Serrano: hacia el paisaje, la ciudad y el habitar

Abstract

Resistirse y renunciar: una asignatura pendiente en arquitectura, aún hoy. Más allá del universo autorreferencial que determinados ángulos interpretativos de la arquitectura actual ocupan, se dan otras visiones, más sensibles, que amplían los límites disciplinares y fracturan los discursos hegemónicos; son alternativas, miradas que interpelan a la realidad como dimensión social y que son conscientes de la importancia que el contexto, en toda su amplitud, tiene a la hora de proyectar. Las líneas que siguen resumen algunos titulares inéditos en torno a la obra del arquitecto Juan Antonio Molina Serrano. Con ellos se pretende verificar, a través del estudio de su actividad profesional, la asertividad y atención del autor hacia el paisaje, la ciudad y el espacio público. Tres ejes centrales se analizan con dicho objetivo: las intervenciones en el paisaje, puntuando escalas colectivas, domésticas y de servicio o infraestructura; las incursiones en la ciudad, distinguiendo encuentros y filiaciones con las preexistencias y la memoria urbana; y las propuestas e iniciativas en las calles y plazas, que terminan por constituir lugares recuperados y de celebración comunitaria. Todas, resumen un ideario ético y proyectual. Partiendo de una metodología que tiene como marco principal el exhaustivo estudio de los proyectos (memorias, archivo, entrevistas al autor, fuentes, etc.) y la experimentación o acción directa (habitar los edificios y casos de estudio), se pretende demostrar cómo el trabajo de Juan Antonio Molina se despliega e identifica, por encima de todo, con una postura: la escucha del lugar, el respeto por el genius loci. Resistir-se i renunciar: una assignatura pendent en arquitectura, encara avui. Més enllà de l'univers autoreferencial que determinats angles interpretatius de l'arquitectura actual ocupen, es donen altres visions, més sensibles, que amplien els límits disciplinaris i fracturen els discursos hegemònics; són alternatives, mirades que interpel·len a la realitat com a dimensió social i que són conscients de la importància que el context, en tota la seva amplitud, té a l'hora de projectar. Les línies que segueixen resumeixen alguns titulars inèdits al voltant de l'obra de l'arquitecte Juan Antonio Molina Serrano. Amb ells es pretén verificar, mitjançant l'estudi de la seva activitat professional, l'assertivitat i atenció de l'autor cap al paisatge, la ciutat i l'espai públic. Tres eixos centrals s'analitzen amb aquest objectiu: les intervencions en el paisatge, puntuant escales col·lectives, domèstiques i de servei o infraestructura; les incursions a la ciutat, distingint trobades i filiacions amb les preexistències i la memòria urbana; i les propostes i iniciatives en els carrers i places, que acaben per constituir llocs recuperats i de celebració comunitària. Totes, resum un ideari ètic i projectual. Partint d'una metodologia que té com a marc principal l'exhaustiu estudi dels projectes (memòries, arxiu, entrevistes a l'autor, fonts, etc.) i l'experimentació o acció directa (habitar els edificis i casos d'estudi), es pretén demostrar com el treball de Juan Antonio Molina es desplega i identifica, per sobre de tot, amb una postura: l'escolta de el lloc, el respecte pel genius loci. The notions of resistance and renouncing constitute a pending issue in architecture, even today. Beyond the self-referential universe that certain interpretive angles of current architectural theory occupy, there are also other sensitive perspectives that cross the disciplinary limits and fracture the normally hegemonic discourses. There are new options in the field, proposing a new gaze that challenges reality as a social dimension and is aware of the importance of context, in all its dimensions, in the development of a project. The following lines synthesize some unprecedented reflections on the work of the Spanish architect Juan Antonio Molina. The purpose of this paper is to prove Molina’s assertiveness and attention towards landscape design, the city, and the social space created in those domains. In this line, three central axes are considered: interventions in the landscape, through the analysis of collective, domestic, and service or infrastructure scales; forays into the city, through the discussion of his encounters and affiliations with pre-existing spaces and the urban memory; and his proposals and initiatives related to the public space, which, ultimately, have become recovered spaces and places for social celebration (Pallasmaa, 2016). All of them, together, function as a resonance box for the inclusion of an ethical statement of principles. Combining a methodology focused on the exhaustive study of Molina’s projects (through memories, archives, interviews with the author, sources, etc.), together with experimentation and/or direct action (inhabiting buildings and case studies), my aim is to demonstrate the ways in which Molina’s work has evolved into and is related to, above all, a specific position: that of listening to the place, with the respect for the Genius Loci.