En la literatura recent existeix àmplia evidència empírica sobre els patrons de creixement i aglomeració espacial de l'ocupació en els sectors intensius en coneixement i creatius (SICC), amb una àmplia referència a economies postindustrials i en menor mesura en economies de països emergents, on coexisteixen processos arrelats d'inequitat espacial. Usant dades de mobilitat obligada de treballadors qualificats i usos del sòl per a destins econòmics cadastrals, aquest article analitza els processos de clusterització de l'ús de SICC en els dos sistemes metropolitans amb major dinamisme econòmic de Colòmbia, Bogotà i Medellín, per a determinar l'impacte que tenen economies d'aglomeració i xarxa en aquest procés, enfront del de les polítiques públiques de generació de clústers. Addicionalment, a través d'una anàlisi de regressió multivariant, es determina l'impacte que té la distància als centres metropolitans i altres àrees centrals d'aglomeració econòmica en les dinàmiques de clusterització de l'ús de les activitats econòmiques estudiades. Els resultats evidencien el valor que té la distància a àrees del territori amb especialització econòmica, com el centre metropolità i nous centres empresarials, on també operen economies de diversitat, per a l'aglomeració de l'ús de SICC. Així mateix, l'anàlisi mostra com aquestes aglomeracions no estan completament alineades amb altres àrees del territori demarcades per la política pública per a la generació de districtes o clústers en aquestes activitats econòmiques; la qual cosa té importants implicacions per a l'ajust d'aquestes polítiques en aspectes que són determinants en les dinàmiques d'aglomeració de l'ús d'aquests sectors econòmics en l'espai.
Recent literature has wide empirical evidence on growth patterns and employment spatial agglomeration in knowledge-intensive and creative sectors (SICC by its acronym in Spanish), with broad reference to post-industrial economies and, to a lesser extent, economies of emerging countries, where processes coexist rooted of spatial inequity. Using data on forced mobility by skilled workers and land uses for cadastral economic destinations, this article analyses the clustering processes of SICC employment in the two metropolitan systems with the greatest economic dynamism in Colombia, Bogotá and Medellín, to determine the impact produced by agglomeration and network economies processes in comparison to the clustering generation public policies determined by local governments. Additionally, through a multivariate regression analysis, the impact of the distance to metropolitan centres and other central areas of economic agglomeration and the dynamics of employment clustering of the economic activities studied is determined. The results show the value of distance to areas of the territory with economic specialization, such as the metropolitan centre and new business centres, where economies of diversity also operate, for the agglomeration of SICC employment. Likewise, the analysis shows how these agglomerations are not completely aligned with other areas of the territory demarcated by public policy for the generation of districts or clusters in these economic activities, which has important implications for the adjustment of these policies in aspects that are decisive in the agglomeration dynamics of employment in these economic sectors in space.
En la literatura reciente existe amplia evidencia empírica sobre los patrones de crecimiento y aglomeración espacial del empleo en los sectores intensivos en conocimiento y creativos (SICC), con una amplia referencia a economías postindustriales y en menor medida en economías de países emergentes, donde coexisten procesos arraigados de inequidad espacial. Usando datos de movilidad obligada de trabajadores cualificados y usos del suelo para destinos económicos catastrales, este artículo analiza los procesos de clusterización del empleo de SICC en los dos sistemas metropolitanos con mayor dinamismo económico de Colombia, Bogotá y Medellín, para determinar el impacto que tienen economías de aglomeración y red en este proceso, frente al de las políticas públicas de generación de clusters. Adicionalmente, a través de un análisis de regresión multivariante, se determina el impacto que tiene la distancia a los centros metropolitanos y otras áreas centrales de aglomeración económica en las dinámicas de clusterización del empleo de las actividades económicas estudiadas. Los resultados evidencian el valor que tiene la distancia a áreas del territorio con especialización económica, como el centro metropolitano y nuevos centros empresariales, donde también operan economías de diversidad, para la aglomeración del empleo de SICC. Asimismo, el análisis muestra cómo estas aglomeraciones no están completamente alineadas con otras áreas del territorio demarcadas por la política pública para la generación de distritos o clusters en estas actividades económicas; lo cual tiene importantes implicaciones para el ajuste de estas políticas en aspectos que son determinantes en las dinámicas de aglomeración del empleo de estos sectores económicos en el espacio.