2010
DOI: 10.5944/etfi.3.2010.1967
|View full text |Cite
|
Sign up to set email alerts
|

Centros de producción de cerámica fina de mesa en el Alto Guadalquivir : cuatro décadas de investigación en el Complejo de Alfarero de los Villares de Andújar (Jaén)

Abstract: The aim of the study is the valuation of the research in the isturgitanian officinae (Isturgi, Los Villares de Andújar, Jaén, Spain) during the past, the present and the future.

Help me understand this report

Search citation statements

Order By: Relevance

Paper Sections

Select...
1
1

Citation Types

0
0
0
1

Year Published

2014
2014
2022
2022

Publication Types

Select...
1
1

Relationship

0
2

Authors

Journals

citations
Cited by 2 publications
(2 citation statements)
references
References 0 publications
0
0
0
1
Order By: Relevance
“…136) esmenta una marca hispànica qvar v de Iuliobriga, que com indica i es veu al dibuix, a jutjar per l'espai li deu faltar una lletra t enmig, i probablement es llegiria qvartv, i una altra (també qvartio) en sigil•lada hispànica, que correspon al taller d'Andújar (Mayet 1984, 167, núm. 525-528;Fernández García 1985;Fernández García i Morales 2007, 48). Tanmateix, per les característiques de pasta i engalba es tracta clarament d'un fragment de sigillada itàlica.…”
Section: Epigrafiaunclassified
“…136) esmenta una marca hispànica qvar v de Iuliobriga, que com indica i es veu al dibuix, a jutjar per l'espai li deu faltar una lletra t enmig, i probablement es llegiria qvartv, i una altra (també qvartio) en sigil•lada hispànica, que correspon al taller d'Andújar (Mayet 1984, 167, núm. 525-528;Fernández García 1985;Fernández García i Morales 2007, 48). Tanmateix, per les característiques de pasta i engalba es tracta clarament d'un fragment de sigillada itàlica.…”
Section: Epigrafiaunclassified
“…Mientras que en los vasos lisos esta rúbrica suele ubicarse en el fondo interno del recipiente y hace alusión a la officina o al maestro alfarero encargado de la fabricación del mismo, en el caso de los vasos decorados, los cuales solían producirse mediante moldes cerámicos en negativo, esta dinámica puede resultar algo más compleja. En efecto, estos recipientes elaborados mediante molde y torno presentan en determinadas ocasiones no una, sino dos firmas diferentes: la rúbrica del maestro alfarero que solía ir intradecorativamente (Fernández-García, 1991-92;Fernández-García, Ruiz & Ruiz, 2007;Fernández-García & Serrano, 2013;Serrano, 2016) y una rúbrica adicional que refiere, en este caso, al artesano encargado de producir el molde. Al contrario de lo que ocurría con la firma del maestro alfarero, esta segunda rúbrica solía disponerse en zonas del molde como el fondo interno, la pared externa o en zonas alejadas de la decoración, en las que, una vez confeccionado el vaso, esta no fuese muy visible (Fernández-García, 1999).…”
Section: Introductionunclassified