This thesis focused on the feasibility of substituting, partially or totally, drinking water treatment plant (DWTP) conventional pre-treatment by membrane based units, in particular by ultrafiltration (UF). For such purpose, bench and pilot scale tests with natural water were conducted, first, to address the technical feasibility and, second, to optimize its performance in order to determine whereas the proposed scheme was competitive from hydraulic and quality perspectives with the current conventional pre-treatment. Moreover, tailored microbes based tests were defined to assess its proper functioning and reliability, and additional advantages related to direct UF besides those purely related to the pre-treatment unit were investigated. The case study selected was Sant Joan Despí DWTP (Barcelona, Spain) due to its particularities: it treats Llobregat River water, which is a highly variable water resource in terms of quality and quantity, and it is a complex multistage system. As a result, this study covered a wide range of conditions and the technology under consideration could be pushed to its limits.
Results showed that direct UF of raw river water was a competitive alternative to dioxichlorination, coagulation/flocculation, settling and sand filtration. The pilot plant was able to continuously treat raw river water during 2 years, independently of its quality (e.g. turbidity > 1,000 NTU), delivering water of high and stable quality, both physico-chemically and microbiologically. In terms of pre-treated water quality, most of the physico-chemical parameters monitored presented lower values and variability in the direct UF scheme than in the conventional pre-treatment process. From a microbiological perspective, the direct UF scheme tested ensured an average removal of > 5 log10 units of bacteria and viruses greater than 60 nm. The highest water yields achieved ranged between 94.0%-94.7% in optimal conditions, involving 1 or 2 chemically enhanced backwashes (CEBs) per day, transmembrane pressure (TMP) below 1 bar, filtration fluxes of 40¿70 L/(m2¿h) and low reagents consumption. When a micro-coagulation previous to the UF was applied, the increase of the hydraulic resistance during filtration was decreased and stabilized, especially in winter, the hydraulic cleaning efficiency raised and the CEB frequency diminished.
Since fouling indicators (SDI15 and MFI0.45) of the direct UF permeate were lower than those associated to the conventional pre-treatment, the subsequent reverse osmosis (RO) unit would require less chemical cleanings and thus, its lifetime would be extended. In addition to this, besides the economic savings associated to the significant reduction of reagents dosed within the direct UF scheme (chemical disinfectants and coagulants mainly), a minimization of risk of RO membrane degradation was demonstrated. Studies concerning the effects on physico-chemical and transport properties of RO membranes exposed to chemicals used within the conventional pre-treatment scheme but avoided in the direct UF treatment were also undertaken. An advanced characterisation of the exposed membranes enabled understanding the RO membranes performance changes with its composition and structure modification.
The implementation of direct UF would imply the pre-treatment being a single membrane filtration step. This has advantages in terms of process complexity, space requirements, as well as avoidance of chemical based disinfectants dosage. Nevertheless, the preservation of its separating properties along time is of utmost importance, especially from a microbiological standpoint. Consequently, microbes based tailored tests aiming at assessing membrane integrity were defined and conducted periodically, to determine the removal capacity reliability of the pre-treatment scheme proposed in this thesis. Results showed that membrane integrity had not been compromised despite the challenging conditions that direct UF posed.
Aquesta tesis s'ha centrat en l'estudi de la substitució, total o parcial, de l'etapa de pre-tractament d'estacions de tractament d'aigua potable (ETAPs) per processos de membrana, en particular per ultrafiltració (UF). Per a tal fi, es van realitzar experiments a nivell laboratori i pilot per, en primer lloc, avaluar la seva viabilitat tècnica, i en segon, optimitzar el seu funcionament per determinar així si l'esquema de tractament proposat era competitiu des d'un punt de vista hidràulic i de qualitat amb el pre-tractament convencional actual. A més, es van definir assajos per assegurar el seu correcte funcionament i fiabilitat, i es van identificar avantatges addicionals a les purament associades a l'etapa de pre-tractament. El cas d'estudi seleccionat va ser l'ETAP de Sant Joan Despí (Barcelona) degut a les seves particularitats: tracta aigua del riu Llobregat, que és un recurs altament variable en termes de qualitat i quantitat, i és un sistema multi-etapa complex. En conseqüència aquest estudi va cobrir un ampli rang de condicions i va permetre portar la tecnologia en qüestió a condicions límit. Els resultats vam mostrar que la UF directa d'aigua crua de riu és capaç de substituir, i resulta competitiva, amb la dioxicloració, coagulació/floculació, decantació i filtració per sorra. La planta pilot va ser capaç de tractar contínuament aigua crua durant 2 anys, independentment de la seva qualitat (ex. terbolesa d'entrada > 1000 NTU), produint aigua de qualitat alta i estable, tant fisicoquímicament com microbiològicament. La majoria dels paràmetres fisicoquímics avaluats van presentar valors inferiors i amb menor variabilitat en l'esquema d'UF directa que en el pre-tractament convencional. Des d'una perspectiva microbiològica, l'esquema d'UF directa avaluat va assegurar una eliminació > 5 log10 unitats de bactèries i virus de tamany superior a 60 nm. El rendiment hídric va oscil.lar entre 94.0-94.7% en condicions òptimes, requerint 1 o 2 contra rentats químics al dia, una pressió transmembrana per sota d'1 bar, fluxos de filtració entre 40-70 L/(m2.h) i un baix consum de reactius químics. En aplicar una micro-coagulació prèvia a la UF, l'increment de la resistència hidràulica durant la filtració va disminuir i es va estabilitzar, l'eficiència del contra rentat va augmentar, i la freqüència dels contra rentats químics va davallar. Degut a que els indicadors d'embrutiment (SDI15 i MFI0.45) del permeat d'UF directa van resultar inferiors als del pretractament convencional, és d'esperar que la unitat següent d'osmosis inversa (OI) precisi menys neteges químiques i per tant, la seva vida útil es prolongui. Addicionalment, a part de l'estalvi econòmic associat a la reducció significativa de reactius dosificats en l'esquema l'UF directa (desinfectants químics i coagulants principalment), es va demostrar una disminució del risc de degradació de les membranes d'OI. Es van dur a terme estudis avaluant els efectes de l'exposició de certs químics (dosificats en el pre-tractament convencional però no en l'UF directa) en les propietats fisicoquímiques i de transport de membranes d'OI. Una caracterització avançada va permetre relacionar els canvis de funcionament de les membranes d'OI amb els seus canvis de composició i d'estructura. La implementació de la UF directa implica que el pre-tractament consisteixi únicament en una etapa de filtració. Això suposa avantatges en termes de complexitat del procés, requeriments d'espai així com d'evitar l'ús de desinfectats químics. Tanmateix, la preservació de les seves propietats de separació al llarg del temps és de gran importància, sobretot des d'un punt de vista microbiològic. En conseqüència, es van definir i dur a terme periòdicament assajos en base a microorganismes per avaluar la integritat de la membrana d'UF directa. Els resultats van indicar que la integritat de la membrana d'UF s'havia preservat durant els 2 anys d'estudi, malgrat les condicions severes que la UF directa va suposar
