«Ante todo, nunca te mientas a ti mismo»: Pedro de Valencia , la «Historia de Chile» y la autocensura

Abstract

A lo largo del reinado de Felipe III, el reino de Chile estuvo en crisis. La «pacificación» del sur de aquel lejano reino iba mal, y en la corte real se debatían las tácticas militares necesarias para garantizar la seguridad de aquella región. Había un partido que estaba a favor de una «guerra defensiva» y otro que se mostraba favorable a una «guerra a fuego y a sangre». En medio de este debate, Pedro de Valencia, uno de los cronistas oficiales de Felipe III, decidió, en un acto premeditado de autocensura, abandonar la historia del reino de Chile que se le había encargado escribir. La interrelación entre la crisis en Chile, Valencia y la autocensura es complicada, pero demuestra, ya a principios del siglo xvii, la existencia de un mundo globalizado, en el que una crisis militar en un hemisferio tenía la capacidad de catalizar en otro una crisis de conciencia que, a su vez, resultó en un acto de autocensura. En las páginas siguientes, intentaré hacer todo lo posible por desenredar estos varios hilos que unían lo que, en la superficie, parecen dos crisis totalmente diferentes. Palabras clave: autocensura; Pedro de Valencia; historia de Chile; historiografía oficial; Edad Moderna Resum. «Abans de tot, mai no et menteixis a tu mateix»: Pedro de Valencia, la Història de Xile i l'autocensura Al llarg del regnat de Felip III, el regne de Xile va estar en crisi. La «pacificació» del sud d'aquell regne llunyà anava malament i a la cort reial es debatien les tàctiques militars necessàries per garantir la seguretat d'aquella regió. Hi havia un partit que estava a favor d'una «guerra defensiva» i un altre que es mostrava favorable a una «guerra a foc i a sang». Enmig d'aquest debat, Pedro de Valencia, un dels cronistes oficials de Felip III, va decidir, en un acte premeditat d'autocensura, abandonar la història del regne de Xile que hom li havia encomanat escriure. La interrelació entre la crisi a Xile, Valencia i l'autocensura és complicada, però demostra, ja a principis del segle xvii, l'existència d'un món globalitzat, en el qual una crisi militar en un hemisferi tenia la capacitat de catalitzar en l'altre una crisi de consciència que, al seu torn, va donar com a resultat un acte d'autocensura. A les pàgines següents, intentaré fer tot el possible per desenredar aquests fils diversos que unien allò que, a la superfície, semblen ser dues crisis totalment diferents.