Activisme en línia contra la violència de gènere: com el feminisme africà utilitza Twitter per a progressar

Abstract

RESUM L'objectiu principal del feminisme africà ha estat millorar les condicions de vida extremes de les dones africanes en una societat predominantment patriarcal. No obstant això, en els últims cinc anys sembla que les coses estan canviant gràcies a l'ús que les feministes estan fent de les plataformes en línia per transformar aquesta realitat. Aquest article analitza com les dones africanes estan emprant Twitter per protestar contra el terrible maltractament que pateixen i que va des del matrimoni infantil i forçat fins a l'esclavitud, passant per la violència domèstica, el segrest, l'agressió sexual i altres formes de violència de gènere. A través de tres campanyes de hashtag (#BringBackOurGirls, #JusticeForNoura i #JusticeForOchanya) analitzarem l'impacte de Twitter sobre l'activisme de gènere africà. De l'anàlisi crítica del discurs (ACD) de tuits seleccionats es desprenen tres narratives clau construïdes per les activistes que van participar en les campanyes: solidaritat en sororitat feminista, igualtat de gènere i clam per la justícia. Els tuits s'analitzen sota aquests tres temes per mostrar que els missatges construïts per les activistes han contribuït a fer créixer la causa feminista africana. L'article tanca amb les lliçons que podem extraure de les campanyes, les quals mostren la capacitat dels mitjans socials per a promoure els objectius del feminisme africà.

Violencia de género en período de pandemia de coronavirus en los países del G-20: Campañas publicitarias en redes sociales

“…Estudios sobre género y Covid-19 en Twitter evidenciaron que entre las mujeres la preocupación se enfocaba en temas de violencia de género y doméstica (Al-Rawi et al, 2021). En este contexto digital adquiere importancia el activismo para participar-denunciar-visibilizar problemas de violencia de género, doméstica, acoso sexual, feminicidios (Gedik, 2020;Martins, 2020;Özşenler, 2021), cimentar la identidad de estos colectivos o favorecer la movilización online feminista transnacional (Díaz & González, 2016;Bavoleo & Chaure, 2019;Datiri, 2020).…”