En català central, el pronom clític datiu de tercera persona del plural es realitza com els, els hi, li o lis. Aquest fenomen de variació s’ha tractat sobretot en relació amb diverses combinacions pronominals, però no tant de manera aïllada i a partir de mostres d’ús. S’analitza longitudinalment l’ús d’aquestes formes i la seva relació amb la llengua inicial en mostres de 69 informants de Manlleu i Mataró obtingudes a 1r i 4t d’ESO per a l’avaluació de la competència oral en un context interactiu. S’observen diferències significatives en l’ús de les variants per catalanoparlants, castellanoparlants i bilingües inicials. Els resultats indiquen que hi hauria un canvi lingüístic en curs i que possiblement la dimensió sociolingüística associada a cada forma s’adquiriria en aquesta etapa. Les variants seguirien l’ordre següent, de més a menys marcades: lis, els, li, els hi. Els resultats encoratgen nous estudis sobre aquest i altres fenòmens de variació en català contemporani i que considerin variables independents relacionades amb la llengua inicial, com la llengua amb els progenitors o la d’identificació, per contribuir a la (socio)lingüística i a la fonamentació empírica d’anàlisis lingüístiques d’anònims.