The Work of Cultural Intermediaries and the Enduring Distance Between Production and Consumption

Negus, Keith

doi:10.1080/09502380210139089

Cited by 361 publications

(248 citation statements)

References 11 publications

Supporting

Mentioning

231

Contrasting

Unclassified

Order By: Relevance

“…Through their choices and omissions, bookers (or bookers) in clubs and festivals contribute to the specificity of a city's musical scene (Gallan 2012). As gatekeepers (Becker 1982; for a critical account of this concept, see Negus 2002), they participate in the evaluation of the symbolic value, as well as the economic costs, attached to the local, national and international artists who perform on their stages.…”

Section: Myrtille Picaudmentioning

confidence: 99%

‘We try to have the best’

Picaud

2016

JAZZ

View full text Add to dashboard Cite

This article examines how international circulations of jazz artists in the Parisian jazz scene are structured by hierarchies based on the artists’ nationalities, gender and ‘race’. To do so, the author first describes which artists are showcased in the capital’s clubs and festivals in terms of gender, nationality and country of residence. This shows that the well-known venues in Paris book (male) American rather than French or other artists, and that their added symbolic value is simultaneously economic. Finally, the article centres on how the artists are presented in two specific festivals, revealing that even though ‘otherness’ and value are constructed along racial and gendered divides, they are also informed by artists’ nationality. Indeed, the dominant position of the United States and the opposition between the Western world and the global South are strongly dramatized within jazz in France, which shows some proximity to the ‘world music’ scene.

show abstract

Section: Myrtille Picaudmentioning

confidence: 99%

‘We try to have the best’

Picaud

2016

JAZZ

View full text Add to dashboard Cite

show abstract

“…(Rius, 2012). Un paper semblant podem trobar en el cas dels productors del sector audiovisual i discogràfic que juguen un paper fonamental també en la generació de nous estils i etiquetes musicals que permeten una major visibilitat i connexió amb els consumidors musicals (Negus, 2002 A més, els intermediaris juguen un paper decisiu en constituir-se com a representants del sector cultural en el seu conjunt. Els intermediaris culturals tenen una llarga tradició d'organització professional i sindical, especialment en els sectors de les arts escèniques i audiovisuals (però també, encara que en menor mesura en les arts visuals), fins i tot en països amb una cultura política poc procliu a les reivindicacions sindicals com els Estats Units (Martel, 2011).…”

Section: Actes De Valoració I Mecanismes De Selecció Institucional: Lunclassified

La desfachatez intelectual, de Ignacio Sánchez-Cuenca

Pecourt¹

2016

Debats

View full text Add to dashboard Cite

RESUMLa creativitat és una noció que genera una creixent atenció en les ciències socials. Una atenció que corre paral·lela al debat sobre les potencialitats per al desenvolupament econòmic i social de la creativitat com a habilitat professional o com a indústria. No obstant això, de forma creixent sorgeixen lectures crítiques dels abusos d'aquest concepte per a legitimar una digitalització abrupta del camp cultural i la instrumentalització de la cultura per interessos econòmics. Aquest article, a partir de les aportacions de diversos autors de la sociologia (Bourdieu, Collins i Menger) intenta replantejar en quines condicions es pot desenvolupar la creativitat i com el marc de la digitalització i la instrumentalització està alterant -no sempre en un sentit positiu-les estructures i els marcs d'interacció del camp artístic que afavoreixen el desenvolupament de la creativitat.Paraules clau: creativitat, política cultural, digitalització, elefants blancs. ABSTRAcT. Uses and Abuses of Creativity. The Sociology of Creative Processes, Digital Transitions and Creative PoliciesThe notion of creativity has attracted growing iattention in the social sciences. This interest runs parallel to the debateon creativity's potential for the economic and social development of professional skills and cultural industries. However, criticalinterpretations of this concept have arisen because, as some commentators have argued, it may be used to legitimise abrupt digitisation and instrumentalisation of culture, supported by economic interests. This paper compares the contributions made by several cultural sociologists (Bourdieu, Collins and Menger), who attempt to rethink under what conditions creativity can flourish, and how the digital paradigm and its instrumentalisation is altering (not always positively) the cultural structures and interaction frameworks that foster creativity.

show abstract

“…En este punto, es necesario prestar atención a la adhesión habitual, irreflexiva y acrítica a las rutinas de producción establecidas, a las fórmulas de trabajo y de reproducción rutinaria de contenidos y fórmulas. Esto permitirá desentramar o desagregar las prácticas de los intermediarios culturales para resolver cuándo, cómo y bajo qué condiciones su actividad estética puede ser creativa o innovadora (Negus, 2002).…”

Section: Un Contexto Amplio: Globalización Económica Y Culturalunclassified

La Pregunta Por La Creatividad. Notas Sobre El Análisis De La Producción Reciente en Las Industrias Creativas Argentinas

Miguel

2012

CFILOLAT

View full text Add to dashboard Cite

<p> </p><p>Este trabajo reflexiona sobre la producción en las industrias creativas, tomando el caso argentino de la ciudad de Buenos Aires. En primer lugar, da cuenta del contexto general donde se inscriben estos procesos. Luego presenta una elaboración en relación con el lugar de la creatividad en este enfoque y los debates en torno a las industrias culturales y creativas, brindando algunos datos que dan cuenta de la relevancia de este sector productivo, al igual que de las políticas públicas desarrolladas en la ciudad de Buenos Aires. Por último, se ocupa de presentar algunos casos para comprender las transformaciones que en los últimos años pudieron registrarse en la producción cultural y simbólica, en relación con la creatividad y la emergencia de nuevos productores.</p>

show abstract

The Work of Cultural Intermediaries and the Enduring Distance Between Production and Consumption

Cited by 361 publications

References 11 publications

‘We try to have the best’

‘We try to have the best’

La desfachatez intelectual, de Ignacio Sánchez-Cuenca

La Pregunta Por La Creatividad. Notas Sobre El Análisis De La Producción Reciente en Las Industrias Creativas Argentinas

Contact Info

Product

Resources

About